FESTA MAJOR VILAFRANCA DEL PENEDÈS

FESTA MAJOR
VILAFRANCA DEL PENEDÈS

INICI ELS ADMINISTRADORS EL PREGÓ LA TRONADA L'ENTRADA DE SANT FÈLIX

Els administradors són l'equip de persones que organitzen durant tot l'any la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Cada any pels bols d'octubre l'ajuntament nomena els cinc administradors, que són persones de diferents edats i professions, sovint relacionades amb la més típica i que s'encarregaran de muntar la festa des del principi. Administrar i gestionar els recursos municipals, obtenir les col·laboracions necessàries de les empreses per finançar la festa, designa als responsables que crearan la imatge gràfica i els que dissenyaran el programa, l'estampa i el regal, elegir pregoner, programar tots i cada un dels actes, contractar als orquestres i grups que amenitzaran les nits de ball i espectacles, convidar la banda de música, decidir el recorregut de les processons... Aquestes són només algunes de les principals tasques en les que haurà de treball l'administració de la festa. A part de tota la feina que comporta aquest càrrec, ser administrador de la Festa Major es considerat tot un honor pels vilafranquins.

Desprès de molta feina i moltes rodes de premsa de presentació de les novetats que han estat preparant durant el transcurs de l'any, els administradors seran els protagonistes durant la Festa Major que ells han creat. El dia abans de que tot comenci estaran presenciant el pregó davant del Palau Baltà, l'endemà al migdia estaran a la Rambla amb els nervis a flor de pell esperant que arribi el punt de les dotze per encetar la festa i encendre la gran Tronada, en molts moments els veurem al balcó de l'ajuntament aplaudint els balls o rient amb els versots dels diables, als vespres els veurem a tots cinc de vint-i-un botons portant el pendó de Sant Fèlix a les processons i en les acaballes de la festa els veurem als concerts vermut servint un pica-pica a la gent.

Actualment són cinc els administradors però anteriorment no sempre havia estat així, durant els segles XVIII i XIX eren cinc, des de finals del segle XIX i fins els anys 70 del segle XX solien ser quatre -la qual un d'ells sempre era capella- a la dècada dels 70 n'eren tres i des dels anys 80 fins a l'actualitat tornen a ser cinc. Cal destacar que durant la dictadura la figura de l'administrador era un càrrec més honorífic que real. Una altre dada important es que fins l'any 1979 només podien ser administradors els homes. A continuació fem un recorregut en el temps mencionant a les més de quatre-centes persones que han administrat la Festa Major de Vilafranca des de la data més reculada que hem pogut trobar, concretament des del 1700 i fins a l'actualitat. Tots ells han bastit la més típica al llarg dels anys, fent-hi en ocasions aportacions que per la seva importància hem considerat oportú destacar, incloent algunes anècdotes.

· ADMINISTRADORS DE LA FESTA MAJOR
DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS ·

1700 Mossèn Pellicer, el Vicari Perpetu i Mossèn Ferrer.

1702 Mossèn Pellicer, el Vicari Perpetu i Mossèn Ferrer.

1703 Mossèn Pellicer, el Vicari Perpetu i Mossèn Ferrer.

1746 Joan Cafàs, prevere i Raimon de Molines.

1766 Pere Colomer, prevere, Josep Francesc Nin Llagostera, Pau Antoni Torrents, Pere Antoni Graells i Sebastià Rigual.

1774 Josep Antoni Olivella Llorens, Josef Noguer, Domingo Jover i Benito Dies.

1776 Felip Tort, prevere, Estanislau Morgades, Josep Batlle, Pere Tarrada i Joan Pau Güell.

1778 Josep Pujador Mayol, prevere, Josep Miró de Vitali, Anton Miret Font i Josep Marsal Català.

1779 Josep Pometa Urgellès, prevere, Pau Ràfols Batlle, Francesc Soler Font, Magí Via Huguet i Raimon Estalella Mascaró.

1780 Francesc Pausas, Lluís Freixas, Josep Miró, Joan Bertran i Joan Rafecas.

1781 Pere Joan Urgellés, prevere, Josep Janer Bosch i Ignasi Pedro.

1782 Josep Janer Bosch i Ignasi Pedro.

1783 Joan Batlle, prevere, Manuel Barba, Jacint Maytona i Pere Roig.

1784 Fèlix Carbonell, prevere, Josep Antoni Yanes Robira, Bonaventura Vidal Busquets, Joan Alcover Martí i Manuel Urgellés.

1785 Agustí Soler, prevere, Vicenç Miró, Francesc Sastre, Francesc Batlle i Diego Ferrer.

1786 Fèlix Carbonell Tutusaus, prevere, Joan Noguer Busquets, Fèlix Jover Grasas i Salvador Martorell Ferrer.

1787 Pau Font Català, prevere, Fèlix Carbonell Tutusaus, Vicenç Ferrer Coll, Jaume Marsal Martí i Josep Raventós Mascaró.

1788 Joan Ràfols Vallès, prevere, Josep Ravella Nin, Lluís Blanch Graells i Anton Cortadella Mascaró.

1789 Miquel Torrents, Fèlix Olivella, Felip Capdevila i Josep Feliu.

1790 Bonaventura Galceran Rovira, prevere, Francesc Vallès Roca, Fèlix Abreu Busquets, Josep Martí Font i Jaume Sabater Mir.

1791 Francesc Vallès, prevere, Joan Àlvarez de Viaret, Josep Ferrer Cañas i Fèlix Fages Català.

1792 Josep Vila Rovira, prevere, Josep Ricart Salvany, Manuel Güell Bonet i Joan Baltà Mascaró.

1793 Pau Pometa, prevere, Lluís Freixas Blanch, Jacint Garrigó Vernís, Narcís Escofet i Francesc Mainer.

1794 Pere Carbó, Josep Vallès, Salvador Via i Fèlix Vidal.

1795 Salvador Marrugat, Fèlix Miret, Joan Faura, Pelegrí Rosés i Pau Hicart.

1796 Tomàs Olivella, Joan Morgadas, Marià Albella Noguer, Sever Balaguer i Carles Sabater.

1797 Anton Raventós, Josep Anton Sala Mació, Josep Anton Noguer, Pau Tarrada i Francesc Mayner.

1798 Josep Marrugat, prevere, Francesc de Paula Ferrer Coll, Vicenç Mestres, Anton Esclassans i Francesc Sallent

1800 Fèlix Estalella, prevere, Bonaventura Garrigó, Josep Anton Graells i Ramon Estalella.

1801 Benet Casanoves, Josep Martí de Veces, Josep Coll, Tomàs Ribas i Silvestre Feliu.

1802 Joan Rodó, Manuel Macial de Tort, Marià Gras, Fèlix Grases i Fèlix Güell.

1803 Pere Joan Vidal, Ramon de Tort Pedró, Josep Janer Batlle, Manel Mestres i Isidre Mayner.

1804 Pere Albanell, Francesc Fort Parés, Sebastià Guasch, Francesc Montserrat i Josep Rovira.

1805 Pau Martorell, Anton Buixó, Magi Morgades i Joan Cuyàs.

1806 Josep Busquets, Anton Rius, Domingo Juver i Salvador Galtés.

1809 Esteve Subiranas, Joan Maria Ferret, Jaume Domingo Mullol, Magí Morgades i Jaume Alegret.

1810 Anton Urgellés, Jaume Domingo Mullol, Magí Morgades i Jaume Alegret.

1811 Josep Camps, Cayetano Sala, Francesc Barber, Joan Alcover i Joan Anton Miret.

1812 Mossèn Camps i altres.

1813 Fèlix Cases Pometa, Josep Rovira Valls, Josep Clivillers, Pere Guasch i Jaume Senabre.

1814 Fèlix Cases, prevere, Fèlix Janer, Josep Clivillers, Pere Guasch i Jaume Sabater.

1815 Bernat Cases, Joan Perrot, Magí Morgades i Jaume Alegret.

1816 Manel Cases, Pere Valenciano, Josep Clivillers, Manel Güell i Anton Valtà.

1817 Josep Vidal, Joan Olivella, Jaume Cavallol, Magí Morgades i Josep Martorell.

1818 Magí Riera, prevere, Marià Llorens, Pau Marrugat, Josep Torrents i Francesc Torrents.

1819 Marià Seguí, Francesc de Paula Vallès, Francesc Sivella, Martí Sabater i Bonaventura Rovira.

1820 Llorenç Mora, Bernardí Juliachs, Francesc Torrents i Fèlix Jover.

1821 Pere Morgadas, prevere, Ramon Dias, Pau Miró, Fèlix Via i Francesc Galtés.

1822 Ignasi Corts, Jordi Miret, Pau Naudí, Francesc Montserrat i Anton Rius.

1823 Fèlix Miralda, Pau Marrugat, Anton Valtà, Magí Morgades i Fèlix Alegret.

1824 Jaume Janer, prevere, Anton Janer, Ventura Junyent, Josep Capdevila i Pau Güell.

1825 Fèlix Giron, Miquel Putx, Benet Carbó, Joan Trius i Pau Mestre.

1826 Josep Ferrer, Francesc Batlle, Josep Baltà, Ramon Via i Josep Grau.

1827 Joan Riba, Emanuel Olivella, Ramon Buxedes, Jaume Martí i Jocund Juliachs.

1828 Josep Castelltort, Jaume Nicasi, Ramon Blanch, Pere Guasch i Joan Cruset.

1829 Francesc Pezai, Pere Valenciano, Anton Baltà, Sever Balaguer i Jaume Sabater.

1830 Joan Paretas, Vicenç Mestres, Josep Alegret, Fèlix Via i Fèlix Pujol.

1831 Joan Gili, prevere, Salvador Cases, Anton Miret, Joan Sivilla i Jaume Feliu.

1832 Francesc Capdevila, Miquel de Rialp, Francesc Isart, Ramon Graell Bonet i Fèlix Vidal.

1833 Vicenç Mañosas, Dídac Santamaria, Joan Nogués, Fèlix Raventós i Pere Raull.

1835 Agustí Baltà, Ramon Àlvarez, Josep Molins, Martí Sabater i Anton Forment.

1836 Pau Albornà, Ramon Àlvarez, Honorat Grau, Joan Morgades i Anton Forment.

1837 Agustí Baltà, Anton Forment, Fèlix Pujol i Francesc Galtés.

1838 Josep Anton Solà, Francesc Ignasi, Fèlix Alegret, Francesc Naudi, Fèlix Pujol, Francesc Galtés i Anton Forment.

1839 Pau Gili, Bonaventura Abella, Fèlix Pujol, Anton Forment i Francesc Surroca.

1840 Marià Seguí Güell, Francesc Ignasi, Francesc Lleonart, Miquel Gili i Manel Causaca.

1841 Pau Seguí, Pere Vinyals, Joan Mas, Silvestre Mata i Ramon Berch.

1842 Anton Albornà, prevere, Ramon Coll, Martí Sabater, Joan Berch i Francesc Queraltó.

1843 Agustí Blanch, Josep Alcover, Martí Sabater, Joan Berch i Francesc Caraltó.

1844 Ignasi Gili, Pere Vinyals, Bartomeu Pujols, Ramon Parera i Jocund Durich.

1848 Manel Mestres, Anton Vidal Verdaguer, Fèlix Alegret Capdevila, Josep Giralt i Jaume Bertran.

1849 Manel Mestres, Anton Vidal Verdaguer, Fèlix Alegret Capdevila, Josep Giralt i Jaume Bertran.

1850 Ramon Coll, Bartomeu Pujols, Fèlix Pujol i Miquel Batlle.

1855 Magí Bertran, Domingo Seguí, Isidre Mata, Joan Pau Mestre i Francesc Queraltó.

1856 Marià Soide, Anton Claramunt Nogué, Ramon Parera i Jocund Claramunt Mayner.

1859 Josep Gatell.

1860 Josep Anton Bonet, Vicenç Dalmau, Fèlix Alujas Mascaró, Ramon Graells Bonet i Xavier Roca.

1861 Llorenç Seguí, prevere, Ramon Coll Salvany, Bartomeu Pujols, Antoni Inglada i Josep Alegret.

1862 Manel Sala, Josep Mascaró, Antoni Icar i Josep Guasch.

1863 Ramon Coll, Antoni Inglada i Jaume Feliu.

1864 Manel Mestre, prevere, Magí Via, Josep Girona, Fèlix Via i Jaume Martí.

1865 Lluís Àlvarez, Francesc Llopart, Joan Raventós i Francesc Huguet.

1866 Josep Nin, prevere i Luís Àlvarez.

1868 Joaquim Bonet, prevere, Joan Pau Bonet, Josep Berch, Pau Grases i Josep Pausas Rius.

1870 Josep Bonet Güell, prevere, Pere Mata, Miquel Martinet Berch i Josep Rosal.

1871 Francesc Olivella Romeu, prevere, Pere Mata, Pelegrí Colomer, Martí Cortina i Domènec Juvé.

1872 Joan Romeu Freixas, prevere.

1873 Francesc Juvé, prevere, Joan Amich, Albert Moliner i Muci Galofré.

1874 Magí Bertran, prevere, Joan Amich, Albert Moliner i Muci Galofré.

1876 Ignasi Gili, Pere Garriga, prevere, Pau Aixelà, Josep Forment i Francesc Jover.

1877 Manel Mestres, prevere, Josep Tarrada, Pere Mata, Pere Fuster i Pere Carbonell Camarós.

1879 Representants del Casino de la Unió, de l'Artesana, i del Centre Agrícola del Penedès.

1882 Cristofol Romagosa, prevere, Albert Balaguer, Carles Graells, Antoni Guasch i Pere Mas.

1884 Francesc Olivella, prevere, Narcís Miret, Antoni Marcer, Josep Sellarès i Lluís Gabriel.

1885 Joan Romeu, prevere, Pascual Ventura, Manel Freixedes, Josep Guasch i Carles Graells.

1886 Francesc Jubert, prevere, Manel Freixedes, Narcís Miret, Pere Mas i Jaume Totosaus.

1889 Antoni Fibla, prevere, Pere Mas, Manel Freixedes, Lluís Trius i Narcís Miret.

1890 Isidre Jané, prevere, Manel Freixedes, Pere Mas, Jaume Mercader i Narcís Miret.

1891 Josep Guasch, prevere.

1892 Josep Planas Romeu, Josep Esteva Sala, Josep Soler Torner i Benet Ribas Queraltó.

1893 Àngel Garriga, preere, Ramon Parera, Narcís Miret i Pere Mas.

1894 Ignasi Raventós, prevere, Ramon Parera, Pere Mas, Pere Alagret i Narcís Miret.

1895 Ramon Parera, Pere Mas, Pere Alagret i Joan Masana.

1896 Francesc Olivella, prevere, Josep Planas, Josep Esteva, Francesc Soler i Josep Santacana.

1897 Antoni Gili.

1898 Joan Badia, prevere, Joaquim Inglada, prevere, Josep Alegret, Pau Benach, Joan Masana i Josep Esteva.

1899 Dimas Nolla, Joan Casas, Antoni Vinyals i Lluís Cuyàs.

1900 Isidre Janer, prevere, Pere Inglada, Lluís Berger, Josep Sardà i Isidre Hill.

1901 Antoni Poch, prevere, Manel Ràfols, Ramon Cuyàs, Manel Alayo i Miquel Escasany.

1902 Josep Torra, prevere i Junta directiva de la joventut catòlica.

1904 Josep Planas, prevere, Josep Claramunt, Anton Gili, Jaume Trius i Josep Esteva.

1905 Mossèn Joan Costas, Josep Ros, Josep Pujol i Ramon Tomàs
S'avança una hora l'ofici perquè tothom pugui admirar un eclipsi total de sol.

1906 Els gegants canvien de vestit i els diables no surten.

1907 Mossèn Pere Janer, Lluís Tey, Jaume Serra, Pau Boada, Josep Ros i Joan Boada
Es fa un nou pendó obra de Joan Llimona, Josep Esteva i Eugeni Campllonch.
El bisbe Torras i Bages celebra l'ofici solemne del dia 30.

1908 Mossèn Josep Rodon, Josep Claramunt, Eusebi Isart, Josep Esteva, Anton Gili i
Francesc de P. Bové
Es ret homenatge a la Mare Ràfols i a Gaietà Vidal Valenciano.

1909 Mossèn Josep Colomer, Josep Galofré, Ramon Sala, Amadeu Badia, Ricard Julià.
Es fa una cursa al velòdrom per recaptar fons per als vilafranquins que estaven a la guerra del Rif.

1910 Mossèn Josep Bolet i l'Associació Catòlica.

1911 Per poc no se celebra la Festa Major a causa d'una vaga entre serradors i amos, a la qual s'afegeixen
posteriorment els boters i altres sectors obrers de la vila.

1912 Mossèn Jacint Rius, Antoni Figueres, Juli Santacana, Ramon Trabal i Pau Serdà.
S'inaugura el monument a Milà i Fontanals a la Rambla Sant Francesc.

1913 Mossèn Albert Olivella, Francesc Junyent, Josep Via, Vicens Mestres i Salvador Queraltó.

1914 Mossèn Joaquin Inglada i la junta del Casal, presididda per Ramon Rius.
Es fa una concurs hípic per recaptar fons per als vilafranquins que estaven a la guerra de Melilla.

1915 Mossèn Isidre Janer, Joan Valls, Pere Rovira, Ramon Català i Lluís Ribas.

1916 Mossèn Josep Tona, Julià Ràfols, Pau Ayxalà i Jaume Ferrando, en representació de la
Societat Hípica del Penedès.
L'escultor Josep Llimona fa el nou altar de Sant Fèlix.

1917 Mossèn Josep Planes, Antoni Massanell, Antoni Puig i Joan Tarrada.

1918 Mossèn Joan Costas, Josep Fàbregues, Joan Arnet i Francesc Garriga en representació del
Futbol Club de Vilafranca.
S'estrena la secció de trompetes del Regiment de Treviño, ocupants de la caserna de la vila.

1919 Mossèn Pere Janer, Melcior Baltà, Santiago Guitart i Joan Ventura.

1920 Mossèn Josep Rodon, Joan Alemany, Carles Vives i Josep Carreras en representació de
l'Esbart Coral Catalunya Nova.
Es realitza una demostració d'aviació i una sessió de lluita grecoromana.

1921 Comissió de festes delegada per l'Ajuntament.
Només se celebren els actes litúrgics per estalviar diners i ajudar als vilafranquins que estaven a la
guerra del nord d'Àfrica.

1922 Mossèn Jacint Rius, Manuel Echevarria, Ramon Roig i Josep Santacana.

1923 Mossèn Joan E. Casanovas, Josep Mestres, Josep Esteve i Romà Castell.

1924 Mossèn Pere Coma, Xavier Ribera, Narcís Guasch i Josep Ràfols.

1925 Mossèn Josep Maideu, Joan Canals, Albert Moliner i Josep Canals.

1926 Mossèn Joaquim Inglada, Josep Clariana, Francesc Teran, Jaume Valero i Antoni Mestres.
S'estrena l’actual Àliga obra de Josep Mestres, Evarist Bosch, Josep Senabre i els germans Casas.
El mestre Pau Casals fa un concert al Teatre Principal.

1927 Mossèn Josep Torra, Anton Gili, Anton Saumell i Ramon Guarro.

1928 Mossèn Josep Planes, Josep Esteva, Carles Berdier i Raimon Guasch.
S'estrena la il·luminació elèctrica del campanar de Santa Maria.

1929 Mossèn Joan Costa, Antoni Font, Albert Moliner i Josep Carbonell, en representació de
l'Associació de Caçadors del Penedès.

1930 Mossèn Pere Janer, Martí Rios, Francesc Graells, Vicent Cusiné i Joan Miró.
Concurs de cors de Catalunya.

1931 a 1934 Desapareix la figura de l'administrador i la comissió de governació de l'Ajuntament es fa
càrrec de la Festa Major.
No se celebren processons ni l'Entrada de Sant Fèlix.

1935 Mossèn Pere Coma, Antoni Gallemí, Pere Marimon, Josep M. Ros i Anton Coral, en
          representació del departament de Governació de l'Ajuntament.
          L'Entrada de Sant Fèlix es fa a l'església de Sant Francesc ja que la basílica de Santa Maria
          està cremada pels fets d'octubre de 1934.

1936 a 1938 No hi ha Festa Major per la guerra civil.

1939 Mossèn Lluís Urpí, Domingo Olivella, Aureli Doroteo, Pere Mitjans i Francesc Garriga, en
representació de la comissió de governació de l'Ajuntament.
Santa Maria torna a estar oberta al culte i les relíquies de Sant Fèlix presideixen la processó.

1940 Mossèn Josep Maideu, Francesc Solé, Elies de la Guàrdia Vives i Domingo Montserrat.
S'inaugura oficialment el velòdrom amb curses internacionals.

1941 Mossèn Joan Guasch Planas, Joan Just Soler, Norbert Ventosa Quinquer i Miquel Torres Carbó,
          en representació del Sindicat d'Exportadors de Vins.
          Es comença a llançar el castell de focs al camp del Cellerot.
          L'Hospital inaugura una tòmbola que esdevindrà tradicional durant alguns anys.

1942 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Lluís M. Güell Cortina, Manuel Mestre Sala i Lluís G. Mestre
Comella.
Reapareixen les Cotonines, els Figuetaires i els Bastoners.

1943 Mossèn Lluís Via Boada, Ricard Barqué Arnaldo, Josep Maria Guardiet Fabra i Josep Maria
Insenser Arnet en representació del Frente de Juventudes.

1944 Mossèn Pere Coma Cinca, Josep Miralles Ribot, Josep Brugal Fortuny i Fèlix Casanova Solà,
en representació d'Acció Catòlica.

1945 Mossèn Josep Maideu Auguet, Josep Oriol Rossell Almirall, Josep Galofré Tomàs i Antoni
Figueras Totosaus.
Es premien 1.000 pessetes per a la colla que aixequi els millors castells.

1946 Mossèn Josep Guasch Planes, Manuel Via Prats, Antoni Saumell Gili i Ramon Pausas Comella.
Coincidint amb el centenari del naixement del bisbe Torras i Bages, s'inaugura la biblioteca a la
casa pairal del bisbe.

1947 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Antoni Puig Florit, Salvador Valls Valls i Josep Colomer Costa,
en representació de la Unió Cinegètica.

1948 Mossèn Joan Batlles Alerm, Pau Cerdà Rovira (que era aleshores l'alcalde), Antoni Güell
Cortina i Norbert Ventosa Quinquer, en representació del Museu.
Se celebra la I Exposició Filatèlica del Penedès i es convoquen els Jocs Florals del Penedès.

1949 Mossèn Pere Coma Cinca, Josep Torres Pons, Antoni Portell Fernández de la Hera i Joan Martí
          Valls, en representació de la Creu Roja.
          Actuen per primer cop els Castellers de Vilafranca.
          Se celebra la primera festa de la bandereta.

1950 Mossèn Josep Maideu Auguet, Jaume Alayo Carbó, Jaume Quer Perlas i Josep Vallès Vivó, en
          representació del Club de Futbol Vilafranca.
          Esports a dojo i el FC Barcelona participa fins i tot a la processó.
          Se celebra el primer festival infantil al Tívoli.

1951 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Josep Baltà Elias, Blai Albareda Baltà i Josep Martí Bertran.
S'homenatja el doctor Baltà Elias i se celebra un concurs de "xarlatans".

1952 Mossèn Pere Coma Cinca, Joan Gusi Balaguer, Josep Freixedas Britlles i Cristòfor Cuadras
Bertran.

1953 Mossèn Josep Maideu Auguet, Manuel Guilamany Poch, Roman Castell Mestre i Lluís Mestre
          Comella, en representació del Comitè Executiu de la II Fira del Vi.
          Sant Fèlix entra al Tívoli, l'escenari de la Fira del Vi.
          Cau la geganta i se li fa malbé la cara.

1954 Mossèn Josep Maria Juncà Ramon i els tinents d'alcalde de l'Ajuntament Mateu Ràfols Muset,
Antoni Mas Valls i Genís Rovira Cañas.

1955 Mossèn Salvador Pou Sabé, Fèlix Cusiné Martí, Ramon Cusiné Martí i Josep Colomer Costa.
Se celebra un concurs comarcal de cors de Clavé i un de paletes.

1956 Mossèn Josep Maria de Lara Camprodon, Santiago Alayo Girona, Josep Baqués Parellada i
Josep Maria Rosell Vinyals.

1957 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Francesc Biosca Jordà, Antoni Ribas Martí i Jaume Sauleda
          Roca.
          Torna a sortir l'Àliga.
          Els Castellers de Vilafranca actuen amb camisa verda.

1958 Mossèn Josep Maria Colomé Torrents, Daniel Pich Giralt, Ramon Font Batlle i Tomàs Puig
Guasch.
Es recuperen els Bastoners.

1959 Mossèn Josep Maideu Auguet, Josep Esteva Romagosa, Joan Trius Baltà i Lluís Melo Garcia.
S'estrena la nova imatge de Sant Fèlix.

1960 Mossèn Antoni Verdura Roger, Jordi Delriu Arnan, Antoni i Josep Marcé Anet.
Surten per primer cop els Falcons de Vilafranca.

1961 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Fèlix Cusiné Via, Joan Jané Arrufat i Joan Monsarro Rafecas.
Els Gegants estrenen vestits nous.

1962 Mossèn Josep Maria Juan-Torres Lana, Joan Josep Tetas Balaguer, Isidre Rosés Segura i Joan
Martí Vallès.

1963 Mossèn Ferran Bueno Ferrer, Alfons Chulvi Revoltós, Fèlix Sabaté Güell i Joan Cortadella
          Marimon.
          S'inaugura el monument als Castellers i es pronuncia per primera vegada el pregó.
          Per primer cop els administradors són els encarregats d'encendre la Tronada.

1964 Mossèn Josep Maideu Auguet, Francesc Viarnés Cortada, Nemesi Pascual Mestre i Joan
Pedrerol Güell.
Per primera vegada es convida una banda valenciana, la de Llíria.

1965 Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Joan Bages Tomàs, Lluís-Manel Escudé Sogas i Josep Morató
Rovirosa.
Els Castellers de Vilafranca actuen per primera vegada el dia 30.

1966 Mossèn Ferran Bueno Ferrer, Josep Martí Soler, Pere Martí Soler i Joan Antoni Martí Soler.
Es munta un envelat al Tívoli i se celebren els darrers Jocs Florals del Penedès.

1967 Mossèn Josep Maideu Auguet, Ramon Gusi Bernadó, Joan Giralt Simó i Joan Anton Giralt
Estrada.
Primer pregó en català.

1968 Mossèn Josep Maideu Auguet, Joan Sol Rovira, Lluís Solsona Llorens i Joan Surià Ferrer.
Primer concert d'instruments d'inxa i I Anxaneta de Plata.
Es bategen l'Humbert i la Roseta.

1969 Mossèn Josep Maideu Auguet, Ignasi-Lluís Seguí Müller, Josep Maria Bosch Miret i Francesc
Freixedas Bové.
S'estrenen dos nous capgrossos; en Canyamàs i la Zingarel·la.

1970 Mossèn Josep Maideu Auguet, Josep Pascual Vivó, Eudald Besolí Freixedas i Max Miret Voisin.
Concurs de conjunts musicals del Penedès, a benefici de l'Escola Delta.

1971 Claudi Marquès Torné, Isidre Aymerich Bernal i Bonaventura José Valls.

1972 Ramon Novell Vivó, Pere Rovira Vandellós i Esteve Giralt Giralt.
Desfilada de carrosses amb la reina de la Festa Major.

1973 Santiago Güell Tuset, Josep Rovira Carbonell i Marcel·lí Forcada Domingo.
Surt per primera vegada el Ball Pla.

1974 Jordi Biosca Badia, Lluís Giménez Noguera i Francesc Olivella Ferrari.
S'inaugura la piscina municipal i se celebra una trobada de falcons del Penedès.

1975 Pere Martí Domingo, Domingo Montserrat Ribalta i Joan Josep Forés Garcia.
Se celebra una concentració on participen dracs del Penedès i la mulassa de Vilanova.

1976 Josep Castells Roig, Josep Just Quer i Antoni Comas Estalella.
Exposició homenatge a Pau Boada.
Se celebra el primer ball de gralles.

1977 Manuel Guilamany Barreras, Lluís Monsarro Rafecas i Joan Pausas Mas.
Primer concurs del Rotllo Festa Major de cinema amateur.

1978 Josep Galofré Mestre, Eloi Miralles Figueras i Joan Perelló Rodríguez.
Primer Concert-Vermut.
Actua per primer cop el Caep III.

1979 Josep Maria Cuscó Brugueras, Maria Àngels Guardiet Bergalló, Francesc Mallofré Castillo i
Josep Ribas Beltran.
Es nomena la primera dona administradora.

1980 Joan Badell Badell, Jordi Cervera Gallemí, Montserrat Lluverol Torrents i Josep Maria Mateu
Ollé.
Es recuperen els Pastorets i el Ball d'en Serrallonga.

1981 Armand Beneyto Albero, Ramon Fuster Lasera, Salvador Nebot Ventura, Rosa Soler García i
Pilar Vinyals Casafont.
Els Gegants, els Panderos i els Cercolets estrenen vestits.

1982 Josep Clemente Rosé, Maria Rosa Mestres Moliner, Assumpta Miret Fabré i Joan Pareta Papiol.
Se celebra la primera Empalmada i la primera Festa Major Petita.
Es retransmet per primer cop la Festa Major per televisió.

1983 Josep Anton Baqués Alomà, Imma Casanellas Marimon, Manel Güell Barceló, Joan Iniesta
Zarza i Montserrat Senabre Via.
Actuen per primer cop els Xicots de Vilafranca.

1984 Jordi Juvé Cuscó, Maria Àngels Queraltó Mauri, Josefina Ràfols Rovira, Josep Ruiz Oliva i Fèlix
Sàbat Gili.
Es renoven els vestits dels Figuetaires, dels Nans i de les Cotonines.

1985 Jesusa Bergés Navales, Pere Mongay Escur, Montserrat Montal Rosell, Jordi Solà Sebastià i
Josep Soler Barceló.
Es recupera la Moixiganga.

1986 Cèlia Agut Mitjans, Josep Anton Casas Vidal, Mercè Cuadras Vidal, Josep Gumà Rubió i Joan
Vallès Petit.

1987 Teresa Colomer Villar, Marcel Esteve Robert, Eulàlia Martí Ruiz, Joan Martín Fontseca i Manuel
Naharro Moreno.
S'inaugura el Casal de la Festa Major.

1988 Ascen Díez de Ulzurrun Pausas, Lluís Parellada Domingo, Jordi Sàbat Esteve, Joan Santacana
Bové i Maria Mercè Senabre Juncosa.
Se celebra el primer Firart a la capella de Sant Joan.

1989 Josep Ventosa Surià, Montserrat Pareta Papiol, Montserrat Bolet Soler, Pere Ripoll Rovirosa i
          Josefina Alsina Pla.
          El ball de Nans inicia la incorporació progressiva de personatges vilafranquins reals, el primer que
          s'incorpora és el nan del Quique dels Cavallitos.

1990 Joan Compte Urpí, Raimon Olivella Rovira, Roser Pedrol Montoliu, Joan Anton Rafecas Colomé
          i Paquita Solís Pavón.
          S'estrena el nan de Josep Maria Santacana, el Tiburón.
          Se celebra la primera Mostra d'Espectacles al Carrer.

1991 Lourdes Artís Laguna, Josep Maria Ferrer Bertran, Joan Gallego Robert, Guillem Noya Martí i
          Teresa Terrades Pons.
          Les Cotonines estrenen nous vestits.
          La Generalitat de Catalunya declara la Festa Major de Vilafranca, festa tradicional d'interès nacional.
          Neix la televisió local de Vilafranca i fa un seguiment de la Festa Major, que amb els anys
          será cada cop mes exhaustiu.

1992 Maria Batet Rovirosa, Raimon Bové Moncusí, Montse González Figueras, Carles Morera Alayo i
Josep Anton Parera Font.
Es fa el primer Correfoc.

1993 Àngels Castells Cervera, Miquel Àngel Enguita Soriano, Antoni Mestres Bolet, Lourdes Sánchez
López i Agnès Vallvé Valeri.
S'estrena el nan de Joan Balaguer, el Cabra.

1994 Jordi José Colomer, Lluís Molas Mata, Francesca Olivella Ferran, Maria Romero Fernández i
Aureli Ruiz Milà.
S'afegeixen dos caps més al Ball de Nans; els de Jànio Martí i Fèlix Balanyà.

1995 Ramon Albornà Rovira, Olga Domènech Fuster, Olga Morència Pallejà, Ricard Vinyals Torres i
          Albert Zafra Soler.
          S'estrenen tres nous nans, els de l'Alcalde, la Cutxi-Cutxi i el Mènec.
          Es remodela la Plaça de la Vila.

1996 Rosa Florido Sabé, Carles Mata Paris, Imma Salat Sánchez, Antoni Serret Villarroel i Iolanda
Solé Girona.
S'estrenen dos nans més, els de la Pipera de la Rambla i el Graller.

1997 Àngels Agramunt Andreu, Josep Ferret Miralles, Eloi Hill Batlle, Josep Mestres Mercadé i Fina
          Rosell Sogas.
          Les atraccions, tómboles i fires de la rambla es traslladen al poliesportiu per tal que a la Rambla de
          Sant Francesc s'hi puguin acollir envelats, concerts i espectacles.

1998 Jaume Armengou Martí, Joan Mateu Marrugat, Sílvia Mitjans Martínez, Marta Plans Sivill i
David Sanahuja Nin.
S'estrenen les carpes de la Festa Major a la rambla.

1999 Joan Casals Casals, Imma Cuscó Clarasó, Lluís Gil Becerro, Montserrat Guilera Soler i Xavier
          Padullés Altisent.
          Es recupera el Ball dels Malcasats.
          Desprès de més de cent anys ballant en el Ball de les Gitanes, la família d'autèntics gitanos ballen per
          últim cop.
          Es remodela el Casal de la Festa Major.

2000 Montserrat Cámara Pérez, Daniel Margalef Rivero, Imma Pulido Ortega, Roser Rios Rallé i
Lluís Maria Udina Aguilar.

2001 Lluís Balagué Vellvé, Manel Contreras Fernández, Ferran Delriu Just, Txell Guardiet Mas i
          Rosa Viñals Soler.
          Desprès de l'absència l'any anterior, surt de nou el Ball de les Gitanes de Vilafranca recuperat per nous
          balladors i una nova imatge.

2002 Pere Admetlla Surià, Montse Arroyo Ferrando, Eulàlia Figueras Mas, David Prat Farran i Marta
          Torrents Masqué.
          S'afegeix al Ball de Nans l'últim capgròs en la ronda de personatges vilafranquins, el nan del Joan Sol.
          Els Diables estrenen vestits.

2003 Joan Cuyàs Soler, David Jiménez Carrasco, Josep Sala Mañé, Pilar Tarrada Gol i Roser Vives
          Tort.
          S'estrena una nova Àliga.
          La Zingarel·la estrena nou vestit.
          El Correfoc passa anomenar-se Balldefoc i es crea una història pròpia.

2004 Mercè Grau Ferrer, Ció Jover Esquirol, Lluís Laguna Cano, Joan Anton Mascaró Fuentes i
          Assumpció Savall Domingo.
          S'incorporen veus femenines als goigs de Sant Fèlix.
          Els Cercolets estrenen nous vestits.

2005 Magí Casulleras Canela, Jordi Catasús Corbalán, Àngels Esteve Esteve, Xell Montserrat Mestres
i Ramon Zaballa Serra.
Es comença a llançar el castell de focs al Balcó de les Clotes.

2006 Sònia Garcia Perez, Gemma Llop Bertran, Ramon Martínez Mansilla, Josep Maria Vives
          Córdoba i David Vizcaíno Díaz-Merino.
          S'estrena una replica del Drac de Vilafranca per tal de conservar l'original que data del segle XVII,
          l'original surt només el dia 30 d'agost dia del patró.
          El Ball d'en Serrallonga estrena vestuari.

2007 Eva Delriu Belmà, Joan Rius Marrugat, Jordi Sadurní Llurba, Eva Sans Ribera i Manel Trias
Vives.
El Ball dels Malcasats estrena vestuari.

2008 Teresa Cuscó Planas, Foix Huguet Muniente, Marc Parés Martí, Jaume Roig Morera i Roser
          Surià Raventós.
          La Tronada es fa a la Rambla Nostra Senyora ja que la Rambla Sant Francesc està en obres
          durant més de dos anys per la construcció d'un aparcament soterrat.

2009 Josep Cabré Tugas, Andreu Caralt Fort, Olga Marimon Giralt, Carme Romeu Torruella i
Míriam Sellarès Gil.

2010 Jordi Asensi Gabriel, Esther Batet Mestre, Roser Blanch Acedo, Eva Hidalgo Parera i
          Josep-Anton Pons Saumell.
          S'inaugura la remodelada Rambla de Sant Francesc.
          El Ball de Nans estrena nou vestuari incorporat en els caps.
          La Generalitat de Catalunya declara la Festa Major de Vilafranca, festa patrimonial d'interès nacional.

2011 Marta Carbó Gallemí, Yolanda Lezcano Pina, Fran Nieto-Márquez Mohedano, Rosa Maria
Painous Escofet i Joaquim Runsó Bascuñana.
Es recupera l'Àliga original del 1926 i torna a ballar restaurada desprès de vuit anys sense sortir.

2012 Maria Jesús Azor de Haro, Pep Besolí Gallego, Gemma Gonzàlez Piquet, Santi Güell Delgado i
          Enric Peribáñez Bastardas.
          Els portadors de l'Àliga estrenen nous vestits.
          La colla Jove de Vilafranca s'incorpora a les cercaviles.
          El Ball dels Malcasats deix de ser un ball de cercavila i passa a ser únicament un ball parlat.

2013 Pere Catasús Soler, Andreu Lara Dopico, Ester Milà Huguet, Mireia Sàbat Rius i Toni
Santisteban Roncero.
Els Gegants i els Figuetaires estrenen nous vestits.

2014 Ricard Bosch Castell, Pere Cervera Bolet, Laura Domingo Peñafiel, Raimon Mascaró Figuerola
i Meritxell Tort Morgades.
Les Cotonines i els Panderos estrenen nous vestits.

2015 Aida Gil Martí, Anna Grabalosa Gándara, Ramon Güell Camprubí, Miquel Àngel Salt Ruiz
i David Tudela Giménez.

2016 Elisabet Gonzàlez Dopico, Marc Izquierdo Campos, Mar Montserrat Blanch, Xavier Raventós
Garcia i Raimon Solà Sebastià.
Els pastorets i el Ball Pla estrenen nous vestits.

2017 Maria Bassegoda Torres, Gemma Bertran Serrà, Max Margalef Rivero, Jordi Milà Lozano i
Andreu Retamal Sànchez.